Mare de Déu de la Vedrenya

 MARE DE DÉU DE LA VEDRENYA

Façana principal. Font pròpia.

Descripció:

L’església de la Mare de Déu de la Vedrenya és un edifici del romànic tardà, d’entre els segles XI-XII, d’una sola nau coberta amb una volta de canó, i va ser objecte d’una ampliació al segle XVII. La nau conté un absis semicircular, obert a través d’un arc presbiteral, amb els brancals molt malmesos per la construcció d’un envà que devia tancar l’absis en l’època en què aquest s’usà com a sagristia. A la façana sud hi havia l’obertura original, ara tapiada.

Planta de l'església. Font: Catalunya Romànica

L’actual porta d’accés al temple està resolta en arc de mig punt de grans dovelles sobre impostes i amb un ull de bou a sobre, que s’obre a la façana oest i dona a un àmbit descobert, que segurament fos un porxo, més ample que la nau. En aquest espai hi ha una porta de les mateixes característiques que la de la façana oest; la clau de volta de la qual té gravada la data de 1647. Aquesta inscripció dataria el moment en el que podríem situar un intent de reforma de l’església i potser també de la construcció del cor interior, l’ull de bou i la porta de la façana de ponent. Al damunt d’aquesta portalada exterior hi reposa un campanar d’espadanya de perfil triangular amb dues obertures d’arc peraltat i amb una sola campana d’obús.

Porta d'accés. Font pròpia.

Detall de l'ull de bou. Font pròpia.

Campanar d'espadanya. Font pròpia.

Detall de la clau de volta, on s'hi aprecia la inscripció. Font pròpia.

Vista de la portalada i del campanar des de dintre el portxo. Font pròpia.

A més de les portes esmentades, l’edifici té dues finestres de doble esqueixada a l’absis i una altra a la façana sud, mentre que la façana nord presenta traces d’una altra finestra, probablement d’esqueixada recta. Pel que fa al parament, l’aparell és format per carreuons escairats i disposats de forma regular en filades uniformes en quasi tot l’edifici.

Façana sud, adossada a un cemenitri encara en ús. Font pròpia.

Absis i part del cementiri. Font pròpia.

Façana nord. Font pròpia.

Façana nord. Font pròpia.

Façana sur. Font pròpia.

A l’interior del temple hi trobem dues fornícules, una a la paret de l’epístola on hi ha la imatge de Sant Antoni de Pàdua; i  al mur oposat s’hi venera a Sant Isidre Llaurador, patró de la  pagesia. I, a l’absis, s’hi torba l’altar a la Mare de Déu, on l’actual imatge va ser col·locada en acabar la Guerra Civil després de l’espoli que van patir les esglésies durant la disputa.

Absis i arc preabsidal. Font: Arxiu del Bisbat d'Urgell. 

Mare de Déu de la Vedrenya. Font: Axius del Bisbat d'Urgell. 

Història:

Era una església dependent del priorat canònic i posteriorment parròquia de Sant Miquel de Montmagastre. La primera referència històrica d’aquesta església és de l’any 1135, en què va rebre un llegat d’un personatge anomenat Berenguer. El 1164 Bernat Folc va donar a Ramon de Lluçars i a la seva dona la meitat de la seva herència, que tenia des de Santa Maria Veteranensi fins al Segre. És una de les esglésies de l’arxiprestat d’Àger que apareix al llibre de visites de l’arxiprestat Francesc Esteva de 1757-58. L’any 1873 va ser incorporada a la Diòcesis de Lleida, fins que l’any 1956 la parròquia de Montmagastre i les seves filials van passar a pertànyer al Bisbat d’Urgell. Actualment és una ermita.


Fonts:

Arxius del Bisbat d'Urgell

Mare de Déu de la VedrenyaCatalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana. 

Mare de Déu de la VedrenyaInventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. 

Santuari de la Mare de Déu de la VedrenyaWeb de l'Ajuntament d'Artesa de Segre.

VIDAL – VILASECA (Pseud. col·lectiu), (1984), El Romànic de la Noguera. Barcelona: Vidal-Vilaseca


MÉS IMATGES:










LES FOTOS LES QUALS NO N'HE ESMENTAT L'AUTORIA SÓN FETES PER MI, EN DATA 13/03/2021

Comentaris