SANTA MARIA DE SERÓ
Descripció:
És
un temple d’origen romànic, tot i que va ser reconstruït al segle XVII i reformat
durant els segles XVIII i XIX. És un temple d’una sola nau amb un cementiri
annex i, fins fa poc, contava amb un edifici adossat que feia de rectoria. A
més, es troba al costat de les restes de l’antic castell de Seró.
La
façana principal de l’edifici actualment està orientada a l’oest. Compta amb una
porta amb un arc de mig punt format per set dovelles, on la clau porta gravada les
inscripcions de JHS (monograma que representa el nom de Jesucrist) i la
data de 1892; i per damunt hi ha un petit rosetó. La primitiva portalada
d’accés al temple, segurament d’època romànica,
estava situada al sud, on encara hi podem trobar una porta tapiada amb un arc
de mig punt de dotze dovelles i amb una fornícula amb petxina al seu damunt. Aquesta
façana està rematada per un campanar d’espadanya de perfil triangular datat del 1891 i
disposa de dos obertures d’arc peraltat amb una campana a cada ull. Una de les
campanes data de l'any 2006, quan la família Vendrell-Gannau la dóna al temple, fet commemorat amb una
placa a la façana sud de l'edifici. Actualment,
aquest campanar està complementat amb una obra que el converteix en una mena de
torre rectangular.
Pel
que a l’interior, compta d’una sola nau sense absis coberta amb volta de canó i
amb un petit cimbori neoclàssic col·locat
al centre. El presbiteri està presidit amb la imatge de la Mare de Déu Assumpta,
titular de la parròquia, i està flanquejada per les figures de Sant Antoni de
Pàdua i de Sant Francesc de Sales.
Al costat de l’Evangeli de la nau s’hi obra una capella dedicada a Sant Ramon
de Penyafort, i al costat de l’Epístola s’hi ubica una capella a la Mae de Déu
del Roser. Aquesta capella està coberta per una volta d’aresta on a la clau de volta
hi ha gravat un escut familiar, segurament dels Gilabert d’Alentorn, que van
ser senyors d’Alentorn durant la primera meitat del segle XVII; això els testimonia
com a col·laboradors de la reconstrucció que hi hagué al temple en aquella
època.
Història:
Les primeres notícies de la parròquia de Seró daten de l’any 1065, amb una donació del comte d’Urgell, Ermengol IV, a l’abadia d’Àger, amb motiu de la mort d’Ermengol III, de la quarta part de la parròquia de Seró. També tenim constància d’altres donacions a l’església de Seró, fetes per personatges com Armau de Mir i Ramon Bernat.
Fonts:
Arxius del Bisbat d'Urgell.
Església parroquial de Santa Maria Seró. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Santa Maria de Seró. Catalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada