SANT MARTÍ DE COLLFRED
Descripció:
Es tracta d’una església romànica datada del segle XI d’una única nau i encapçalada per un absis semicircular i que va patir una reforma que data del 1869, la qual consta de l’obertura de l’entrada principal actual i de la construcció de la capella lateral dedicada a Sant Sebastià. Més tard, entre els anys 1990 i 1991 va ser restaurada i es va eliminar alguns dels elements de la decoració interior, que eren d’època tardana, i van deixar a la vista les característiques formals i constructives del temple original.
L’actual
porta d’entrada s’obre a la façana de l’oest. Aquesta porta és de perfil
adintellat, on a la llinda superior hi duu gravada la data de 1869. Al
seu damunt hi ha una espitllera, i més a munt del mur, s’hi obra un campanar d’espadanya
de perfil quadrangular coronat per dos triangles amb doble obertura i amb
sengles campanes, el qual també és posterior a la construcció original de l’edifici.
La porta original es trobava a la façana sud i actualment està tapiada i
convertida en un nínxol a l’interior; estava formada per un arc de mig punt amb
set dovelles. En la mateixa façana sud, en el tram anterior a l’absis, es
conserva una obertura de petites dimensions tapiada en el mur, però del qual no
es té constància de la seva funcionalitat.
Pel
que fa l’ornamentació exterior, totes les façanes estan lliures d’ornamentació,
tret de l’absis, el qual conté un ràfec de fusta que és suportat per vuit mènsules
de pedra. Tots aquests elements arquitectònics son molt similars i estan formats
per cinc rodets, exceptuant el que queda al mateix eix amb l’espitllera de l’absis
que en conté sis, i el de l’extrem nord que en té quatre; segurament, la
mènsula que quedava al sud també presentava quatre rodets, però avui resta
perduda. Aquestes mènsules originàriament tingueren elements decoratius vegetals
en els seus laterals, tot i que actualment estan molt desgastats. L’esmentada
solució de ràfec és un exemple únic en el context de l’arquitectura alt-medieval catalana,
ja que recorda a l’arquitectura castellano-aragonesa del segle X i de principi
del XI.
Ara bé, en l’interior del temple, la nau esta formada per una volta de canó reforçada per quatre arcs torals que descansen sobre semicolumnes amb base i capitell adossades als murs. En el centre de l’absis hi ha l’altar major i, als costats, un altre altar que sosté el sagrari, i d’un altre, a la esquerra, que conté una imatge de Sant Martí de Tours. La capella lateral, oberta en el costat de l’Evangeli de l’església, conté un altar on hi llueix una imatge de Sant Sebastià flanquejada per les imatges de la Immaculada i de la Verge de Lourdes. El nínxol format per la porta original del temple, i que ara està tapiada, alberga una imatge de la Mare de Déu dels Dolors.
Història:
El primer document on s’esmenta a l’església de Collfred data de l’any 1054 quan Arnau de Mir de Tost fa una sèrie de donacions a la canònica de Montmagastre que entre les quals s’esmenta la de Collfred. Gràcies a aquest document sabem que l’església parroquial de Sant Martí va passar a dependre a Montmagastre, i aquest últim va passar a dependre de la l’abadia d’Ager l’any 1065. Posteriorment, el 1592, apareix inscrita a la col·legiata d'Àger, i des del 1757 al 1806 al seu arxiprestat. Al segle XIX passa a pertànyer al Bisbat de Lleida i, des de l’any 1956 a la Diòcesi d’Urgell. Actualment, és fillal de la parròquia de Sant Climent de Vilves.
Fonts:
Arxius del Bisbat d'Urgell
Església de Sant Martí de Collfred. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Sant Martí de Collfred. Catalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana.
Les fotografíes citades com a font pròpia foren fetes per mi el dia 03/04/2021.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada