SANTA MARIA DE BALDOMAR

Vista general de la façana principal. Font pròpia.

Descripció:

L’església parroquial de Baldomar està dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu. És un temple de difícil lectura arquitectònica a causa de les diferents etapes constructives que li han donat forma. En el seu estat primitiu era un edifici d’una sola nau coronada a llevant per un absis semicircular, que es podria datar en la primera meitat del segle XIII. Però aquesta estructura va ser modificada l’any 1692 (data que figura en l’actual porta d’entrada al temple). Aquesta reforma va comportar la demolició de l’absis i es va invertir del sentit de la nau. Així doncs, el presbiteri va quedar situat a ponent i la façana principal a llevant. A més, possiblement fos en aquest moment quan es devia construir les dues capelles adossades a banda sud i a banda nord; i que posteriorment es van ampliar amb dues capelles més i amb una sagristia al sud, on probablement s’obria la porta original d’accés.

L’esquema de la planta de l’actual església està definida per una nau sense absis coberta amb volta de canó apuntada, i amb dues naus laterals obertes al mur amb capelles a cada banda. La capella de la nau dreta més propera al presbiteri compta amb la imatge de la Mare de Déu del Roser i amb la de Sant Isidre Llaurador i, a la capella del costat acull les imatges de Sant Crist i de la Verge dels Dolors. Mentre que les capelles de la nau esquerra alberguen les imatges del Sagrat Cor de Jesús, de Sant Josep i de Sant Antoni de Pàdua. El presbiteri de la nau central està presidit per una pintura mural de la imatge de la Mare de Déu Assumpta realitzada pel pintor local Antoni Borrel, signat en data 14 d’abril del 1992. Aquesta pintura es mostra els habitats de Baldomar oferint a la Verge Maria blat i raïm, símbols de l’Eucaristia.

Fresc del presbiteri. Font: Arxius del Bisbat d'Urgell

Ara bé, pel que fa a l’exterior de l’església hi destaca la seva façana principal, situada a llevant. Consta d’una portalada d’arc de mig punt format per onze dovelles que recolzen sobre impostes. Per damunt de la portalada hi ha una petita fornícula amb petxina a l’interior i amb dues columnes salomòniques que sostenen un frontó de perfil triangular i resguarden a dintre una imatge de la Verge Maria; i per sobre d’aquest element hi ha un rosetó decorat geomètricament. Entre la porta i la fornícula hi trobem la inscripció de la possible reforma: 1692. Aquesta façana presenta un acabament per un campanar d’espadanya de perfil triangular rematat per una creu de pedra. Aquest campanar consta de dues obertures d’arc de mig punt i amb dos campanes a cada costat, la de l’esquerra és d’obús i la de la dreta és de fosa i data del 1959. El campanar està complementat amb una obra que el converteix en una mena de torre quadrangular i, duu la inscripció 1923, que probablement sigui la data de la seva construcció.

Porta principal. Font pròpia.

Detall de la fornícula i del rosetó. Font pròpia.

Campanar. Font pròpia.

Detall de l'inscripció que duu el campanar. Font pròpia.

Història:

No es tenen notícies històriques d’aquesta església anteriors al 1300, tot i que el seu origen alt-medieval és indubtable. Des del 1328 ja era esmentat el lloc de Baldomar, que formava part del marquesat de Camarasa. Almenys des del segle XVII fins al segle XIX consta que el terme va pertànyer al capítol d’Urgell. L’any 1904 l’església de Baldomar fou segregada de la parròquia d’Alòs de Balaguer i esdevingué autònoma.

Fonts:

Arxiu del Bisbat d'Urgell

Església de l'Assumpció de Baldomar. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Església de Santa Maria de Baldomar. Web de l'Ajuntament d'Artesa de Segre.

Santa Maria de Baldomar. Catalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana.

Altres imatges: