Santa Maria de Refet

 SANTUARI DE SANTA MARIA DE REFET

Vista del recinte des de fora. Font pròpia.

Descripció:

L’accés al recinte del Santuari es fa a través d’una porta reixada. El conjunt arquitectònic consta de dos edificis, primerament hi ha l’església datada al 1765 i segonament la casa de l’ermità construïda el 1858, on ara hi ha les dependències de la comunitat, ambdós edificis comparteixen el frontis i la teulada a dues aigües.

La façana principal del temple consta d’un portal amb arc escarser adovellat, en una voluta ubicada en la clau central hi duu gravada la data de 1765 i, per damunt, s’hi obra un rosetó. Aquesta façana esta coronada per un petit campanar de planta quadrangular amb quatre obertures i cobert amb una estructura piramidal i, amb una campana a dins.

Vista de del recinte des de fora. Font pròpia. 

Pel que fa a l’interior de l’ermita, és d’una sola nau coberta amb volta de canó. En el presbiteri hi descansa un retaule barroc de fusta policromada i, data del 1786. Al centre hi ha la imatge de la Verge, la qual és una talla original romànica de principis del segle XIII que deu provenir d'un taller local. Aquesta talla presenta a Maria com a sedes sapientae, és a dir, com a seu de Saviesa i tron de la Divinitat i, amb l’infant Jesús assegut a la seva falda mentre beneeix amb la mà dreta.

Retaule major. Font: web jeronimesurgell.org/

Talla romànica. Font: Catalunya Romànica. 

Història:

L’ermita està integrada dins el terme de la parròquia de l’Assumpció de Seró. La primera referencia de l’indret data del 1133, quan un tal Pere Ramon, habitant del Grealó, cita Refet com a una donació que li van fer els seus pares. L’any 1657, el pare Narcís Camós fa una publicació del “Jardín de María” on hi dedica un apartat a la Mare de Déu de Refet. L’actual Santuari va ser bastit l’any 1765, aprofitant les restes d’una antiga església. A l’any 1858 es va ampliar el recinte afegint-hi la casa de l’ermità i des aleshores fins al 1973 va estar habitada per una família. A l’abril del 1986 s’hi va establir una petita comunitat de monjos benedictins de la congregació de Nostra Sra. De l’Esperança; els quals van residir-hi fins l’any 2009 a causa de la manca de vocacions i de l’edat i de la salut dels monjos, No va ser fins el 23 de març de 2016 quan el monestir va tornar a estar habitat, aquest cop per una comunitat de monges jerònimes en clausura.

Fonts:

Arxius del Bisbat d'Urgell

Mare de Déu de Refet. Catalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana.

Monestir i Santurari de Santa Maria de Refet. Web de Santa Maria de Refet. 

Santuari de Santa Maria de Refet. Web de l'Ajuntament d'Artesa de Segre.